1989. Caiguda del mur.

(L'Ajuntament de Quévy ens comenta que creuen probable la dedicació del carrer a la caiguda del mur de Berlín)

Web: Viquipèdia

1837. Rendició dels carlins.

El carrer 9 del novembre, fa referència als tràgics fets de la Primera Guerra Carlina. A Ribes el carrer 9 del novembre de 1837 porta aquest nom en memòria de la rendició dels carlins que, en fugir per aquest carrer aquell dia, foren aturats pels liberals o isabelins, ja que llavors era un carrer sense sortida.

Font: Ajuntament de Sant Pere de Ribes

2014. Consulta sobre el futur de Catalunya

9N fa referència a la data del 9 de novembre de 2014 quan es va convocar una consulta a la ciutadania de Catalunya per a que manifestés el seu posicionament sobre el seu futur. Amb una fórmula de doble pregunta, a prop d’1,9 milions de persones -un 81% dels que hi van anar-, van inclinar-se per formar un estat independent, mentre que un 10% preferien un estat amb alguna mena d’unió a l’estat espanyol (p.e. un estat federal), un 4,5% van decantar-se pel no a qualsevol de les opcions anteriors i la resta entre vots blancs o nuls. Tot això sobre un total de 2,31 milions de persones. El cens de les darreres eleccions al Parlament català fou de 5,5 milions de persones dels que van anar a votar 4,13 milions, encara que també cal dir que en aquesta consulta podien votar els majors de 16 anys mentre que a les eleccions del Parlament català l’edat mínima és la de 18 anys.

Aquesta consulta o referèndum va ser emparat per les lleis catalanes (l’Estatut i la llei de Consultes) però no va ser avalat pel govern espanyol que s’hi va oposar, tot i que no va impedir-lo. El fet de que s’arribés a aquest punt és la negativa continuada del govern espanyol a dialogar amb el govern català. Un cop feta la consulta, el govern espanyol va imputar el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pels delictes de prevaricació, desobediència, malversació i usurpació. El govern català acusa el govern de l’estat de mancances democràtiques mentre que el govern espanyol s’aferra a la llei segons la seva interpretació, judicialitzant el cas sense entrar en cercar solucions polítiques ni tan sols en dialogar. Inclús canviant lleis per a que siguin els tribunals superiors els encarregats de sancionar, en un intent de rentar-se les mans en les decisions a prendre i que siguin els jutges els que es mullin.

En tot aquest temps l’estat ha castigat Catalunya no acomplint les inversions pactades, prioritzant altres inversions a l’estat sobre algunes més necessàries i més rendibles per al conjunt de l’estat espanyol com pot ser el Corredor Mediterrani; pagant tard i malament; collant objectius de dèficit; convertint el que hauria de ser una cessió de diners per cobrir certs pagaments amb préstecs amb interès -tot i que Catalunya aporta a l’Estat 16.000 milions d’euros anuals que no retornen-; no invertint en infraestructures ferroviàries força antiquades i que estan donant molt mal servei als usuaris; intentant fer que el català retrocedeixi més en benefici del castellà (les sentències judicials en català són només un 8%, no fa res per a que el català es faci servir a l’UE, el cinema en català doblat o subtitulat és residual, la televisió majoritàriament en castellà, …); envaeix les competències que té la Generalitat de Catalunya en matèria d’educació, sanitat i policia; recorre al Constitucional moltes de les lleis aprovades al Parlament encara que siguin aprovades per grans majories a la Cambra catalana; boicotejant l’acció exterior comercial i de divulgació de la situació política; fent servir la guerra bruta creant falses notícies sobre els polítics independentistes; perseguint judicialment l’estelada -la senyera símbol del procés-; amb causes obertes contra gairebé la meitat dels municipis catalans i contra la presidenta del Parlament; amb amenaces de suspensió del Govern de la Generalitat i … un munt de greuges més que es faria pesat detallar-los tots aquí.

Tant les enquestes com del resultat de les eleccions al Parlament català del 2015 s’estima que un 80% de l’electorat està a favor d’un referèndum. Aquestes mateixes enquestes diuen que els partidaris del si i del no estan en un frec a frec.

Web: Generalitat de Catalunya - Resultats de la consulta

1870. La batalla de Coulmiers.

La batalla de Coulmiers és una batalla de la Guerra Franco-prusiana de 1870, que va tenir lloc el 9 de novembre de 1870 a prop del poble de Coulmiers, situat a l'oest d'Orleans, al departament de Loiret, amb el resultat de victòria francesa. La batalla oposava els exèrcits francès i bavarès.

Web: Wikipedia (francès)